Una de les coses que més estupor provoquen dels Ganga-Wampa és la seva capacitat per l’obediència. Sé que això semblarà contradictori amb tot el que es sol dir d’ells, que són desobedients, tabalots, que manquen al respecte i tot plegat. Però no ens enganyem: tenen un extremat instint d’obediència.
Manquen 5 minuts per les quatre, estic intentant explicar quelcom, i, aparentment, ells han decidit que la classe s’ha acabat. La meva ferma sol·licitud de silenci és refusada àmpliament, no per silenci administratiu, sinò per soroll estudiantil. Què puc fer? El que mai no falla: posa’t a dictar frenèticament enunciats d’exercicis. Fins el més pintat es posa a escriure com un boig, intentant no perdre’s res de l’enunciat que tu et vas inventant a mesura que dictes. Silenci absolut.
Ladran, luego cabalgamos.
Normal, direu: un Ganga-Wampa sap que ha de fer els deures. Doncs no: molts d’ells saben que no faran mai els problemes els enunciats dels quals s’afanyen a copiar, i, el més característic: no s’amagaran ni una mica de no haver-los fet.
ERGO, companys exploradors: els Ganga-Wampa tenen una mena d’instint primigeni que els impulsa a l’obediència, i que fa que copiin uns enunciats d’exercicis que saben molt bé que no faran. Una obediència bastant ximple, s’ha de dir, de vegades seria d’agrair una mica de coherència per part d’ells: si no penses fer els exercicis, ni penses escoltar a classe: perquè copies els enunciats dels exercicis?
Una explicació seria que almenys, aquesta és una cosa que saben segur que saben fer.
Una altra, que em fa més por, és que potser a totes les tribus, tant a la dels Ganga-Wampa com a la dels exploradors, petites obediències rutinàries ens trasnformen en éssers del tot incoherents. I manipulables. I l’encarregat de canalitzar les nostres energies només tem una cosa: que ens adonem del tinglado i abandonem aquestes obediències rutinàries. Altibac no anava errat.
Bé, continuaré informant des d’aquí, entre els Ganga-Wampa.
