així és com m’han deixat els meus alumnes aquest dijous. Duia preparada tota una classe estupenda sobre el canvi climàtic. Ha sortit la paraula Ultravioleta enmig de tot plegat, paraula que per alguna raó indesxifrable, d’entre totes les que hem dit, els ha despertat l’interès.

El resultat, el canvi climàtic ha acabat reclós als 10 últims moments de la classe, i ens hem dedicat a explicar els colors de l’arc iris, l’ultraviolat, l’infraroig, etc…el punt culminant: un d’ells ha preguntat si els rajos dels sistemes de seguretat a lo “Misión imposible” eren infraroigs, i que ell havia vist que posaven polvos de talc per veure’ls i esquivar-los. Alguns d’ells no entenien el què el seu company deia. I ha aparegut l’experiment: resulta que jo duia a la bossa un làser d’aquells per senyalar a una pantalla. He fet un núvol de pols amb el borrador, l’he atravessat amb el làser,

i Hop!

Els meus alumnes s’han trasmutat. Enlloc de la colla de marrecs impacients i maleducats que solen ser, tenia davant meu alumnes interessats. Suposo que això marca una fita: després de dedicar tantes hores a divulgar i a fer els continguts més atraients per al públic, resulta que tot i saber-ho teòricament, no actuava en conseqüència: a classe, la meva feina és precisament divulgar. Així com al públic se li ha de conquerir l’interès, als alumnes també.

Estic preparant un experiment amb un parell d’ous. Literalment, va de massa, volum i ous que floten i que no. Ja en parlarem. Creo una nova categoria sobre el tema de la docència, perquè em sembla que donarà de si. Cada dia em sorprenen més, aquests marrecs. No funcionen com nosaltres, us ho puc ben assegurar. La meva primera impressió és que són completament primaris. Tot allò abstracte o subtil els defuig. Tens la sensació de trobar-te enmig d’una tribu extranya, que podríem anomenar “Ganga-Wampa”.

De moment, anomenaré aquesta categoria “Entre los Ganga-Wampa”.

flipant, estic.