Suposo que així es podria resumir la meva darrera descoberta del funcionament mental dels Ganga-Wampa: les comunicacions positives.

Resulta que una de les coses que recomanen els meus companys exploradors en aquest món dels Ganga-Wampa com a tècnica discipinària, és l’ús de notes a l’agenda dels alumnes, dirigides als pares, per a comunicar el seu mal comportament. La veritat és que he estat incapaç de detectar l’efecte  de millora d’aquestes notes, tot i que segurament deu existir.

Sí que he estat capaç de detectar l’efecte d’idiotesa d’alguns pares, que troben molt divertit fer-te un Reply, qüestionant la teva opinió davant del Ganga-Wampa, cosa que deuen considerar molt positiva per a l’autoritat del professor (…) però en fi, deixarem per un altre post aquest tema, els pares del Ganga-Wampa són un territori encara més salvatge i inexplorat que els propis Ganga-Wampa, continuem amb les notes als pares.

Se’m va acudir que jo reaccionava molt millor als estímuls positius que als negatius, i que potser els Ganga-Wampa també funcionaven així. Vaig esperar que algun dels Ganga-Wampa més salvatge millorés la seva actitud, i quan duia un parell de setmanes amb bona actitud vaig escriure una nota als seus pares comunicant que l’actitud i comportament del seu fill/a havia millorat notablement i que estava molt satisfet amb la participació del seu fill a classe. Brutal, l’efecte.

El Ganga-Wampa salvatge va canviar completament d’actitud. La resta de Ganga-Wampa també estant expectants, i quan ha arribat la segona nota positiva a un altre Ganga-Wampa salvatjot, tant ells com jo hem passat a considerar les “notes positives” com la cosa més natural del món.  Com havia de ser, suposo.

Suposo que en comunicar al Ganga-Wampa les expectatives que es té sobre ell i que és capaç de complir-les, es motiva, i et dóna a lo bueno lo mejó, i a lo mejó lo superió.  Suposo.

Más valen 100 “porsiaca” que un “penséque“. Anònim.

Aquest és el títol que duu el Museu Virtual Interactiu sobre l’ADN que he dut a terme. L’he realitzat com a treball de final de carrera de la carrera d’Humanitats.

El Museu s’estructura en 8 sales que s’interconnecten. Actualment 3 de les sales són completes, però les altres 5 no es poden visitar encara, estic buscant maneres d’acabar de desenvolupar-lo.  Es pot visitar a l’adreça http://oliba.uoc.edu/adn/index.html o http://oliba.uoc.edu/adn/principal.html.
La notícia ha aparegut a la web del grup Òliba, de la Universitat Oberta de Catalunya, grup de recerca especialitzat en Museologia Virtual que ha col.laborat en la definició del projecte.

Actualment, estic a la recerca de recolzament  per acabar-lo, la idea és millorar-ne l’estètica i la funcionalitat, introduïnt eines de major interactivitat, de manera que els usuaris puguin també crear continguts, traduir-ho a altres idiomes, i generar dues plataformes germanes, que permetin informar i divulgar els avenços recents sobre la genètica i facilitar la tasca divulgadora als investigadors, mitjançant la creació d’eines per a divulgar.
Està realitzat principalment mitjançant Dreamweaver i Flash, tot i que en la seva nova versió possiblement s’utilitzi el gesto de continguts Joomla!.

Seran benvingudes les aportacions i idees.