de rebus parvibus

llatinada de lletraferit, literalment, de les coses petites

Arxivat per a Abril 21, 2008

l’obediència dels Ganga-Wampa

Una de les coses que més estupor provoquen dels Ganga-Wampa és la seva capacitat per l’obediència. Sé que això semblarà contradictori amb tot el que es sol dir d’ells, que són desobedients, tabalots, que manquen al respecte i tot plegat. Però no ens enganyem: tenen un extremat instint d’obediència.

Manquen 5 minuts per les quatre, estic intentant explicar quelcom, i, aparentment, ells han decidit que la classe s’ha acabat. La meva ferma sol·licitud de silenci és refusada àmpliament, no per silenci administratiu, sinò per soroll estudiantil. Què puc fer? El que mai no falla: posa’t a dictar frenèticament enunciats d’exercicis. Fins el més pintat es posa a escriure com un boig, intentant no perdre’s res de l’enunciat que tu et vas inventant a mesura que dictes. Silenci absolut.

Ladran, luego cabalgamos.

Normal, direu: un Ganga-Wampa sap que ha de fer els deures. Doncs no: molts d’ells saben que no faran mai els problemes els enunciats dels quals s’afanyen a copiar, i, el més característic: no s’amagaran ni una mica de no haver-los fet.

ERGO, companys exploradors: els Ganga-Wampa tenen una mena d’instint primigeni que els impulsa a l’obediència, i que fa que copiin uns enunciats d’exercicis que saben molt bé que no faran. Una obediència bastant ximple, s’ha de dir, de vegades seria d’agrair una mica de coherència per part d’ells: si no penses fer els exercicis, ni penses escoltar a classe: perquè copies els enunciats dels exercicis?

Una explicació seria que almenys, aquesta és una cosa que saben segur que saben fer.

Una altra, que em fa més por, és que potser a totes les tribus, tant a la dels Ganga-Wampa com a la dels exploradors, petites obediències rutinàries ens trasnformen en éssers del tot incoherents. I manipulables. I l’encarregat de canalitzar les nostres energies només tem una cosa: que ens adonem del tinglado i abandonem aquestes obediències rutinàries.  Altibac no anava errat.

Bé, continuaré informant des d’aquí, entre els Ganga-Wampa.

Strange conguito shadow analysis: review and perspectives.

Aquest és el darrer article que hem fet amb la Laura.

Strange conguito shadow analysis: review and perspectives.

Godoy,L.*, Domènech, J.*
 
 
INTRODUCCIÓ:
Les taques conguito (pronunciar kongith’ou) són taques de forma indeterminada, i apareixen en exposar un ventre a un aparell d’ultrasons.
En aquest article analitzarem un cas curiós d’una taca conguito i el seu desenvolupament en el temps.
 
MATERIAL I MÈTODES:
Cigonyes…París,…Abelletes i flors.
 
RESULTATS:
Temps d’incubació:
1 mes: una curiosa taca en forma de conguito amb pentinat afro apareix.
2 mesos: el conguito agita frenèticament uns braços que han brotat del seu interior i el rítmic tumb-tumb que se sent mostra que no té el cor de cacahuet, sinó de miòcits.
3 mesos: My god, quantes mans, quants peus…quants dits!!!!! : Un, dos, tres, quatre, cinc, ….sis! Sis dits? Altres autors suggereixen que el sisè dit no és un dit, sinò una tita.
 
DISCUSSIÓ:de moment, es centra en el nom de la criatura. S’accepten propostes.
 
CONCLUSIONS: Com ja haureu endevinat, estem embarassats, sembla ser que serà un nen, ens trobem molt bé, i ja ho festejarem!!!
 
REFERÈNCIES: la vida misma.
 
*both authors contributed equally to this work. Except for mithocondrial genes, of course.
 
 
Laura i Jordi