Talment, diríem que una tribu de Ganga-Wampa m’ha fet desaparèixer del mapa. Doncs no.
De vegades, els antropòlegs es prenen un temps per fer pòsit. Per anar sedimentant les coses noves i meravelloses que descobreixen entre societats tant complexes com els Ganga-Wampa.
I de vegades, simplement, van massa enfeinats per escriure en un blog que se’ls estava adormint, i que pretenen revifar.
El meu cas és el segon. Continuo, doncs, explorant.
Una de les meves darreres exploracions m’ha portat a fer classe a professors. Estic fent de formador de professors, els ensenyo a jugar amb el Moodle, la PDI, etc…
Però he descobert quelcom insospitat. Aparentment, el Ganga-Wampisme no és una qualitat inherent a un grup d’edat, ni a un grup genètic, sinò que és una característica que pot ésser adquirida. Un pot tenir la innocència de pensar que quan fas classe a professors, aquests, companys teus d’ofici, que saben el que és intentar explicar enmig d’una tribu de Ganga-Wampes, i que col·laboraran positivament, participaran amb ordre, tindran paciència i s’esforçaran.
Innocència. Són com Ganga-Wampa talla maxi.Se’m fa estrany, però, veure que les mateixes eines de gestió de l’aula que fas servir amb els adolescents Ganga-Wampa serveixen perfectament amb els professors Ganga-Wampitzats.
És un cas de Ganga-Wampisme adquirit?
És clar que no els pots fer fora de classe. Però sí renyar-los. M’en moro de ganes. Diré : “Tu, no siguis Ganga-Wampa!”.
No entendrà de què li parlo, però em quedaré a gust.
