Una de les festivitats tradicionals dels Ganga-Wampa és el partit de futbol que es celebra anualment entre els Ganga-Wampa i els exploradors.

Els Ganga-Wampa es mostraven excitats amb la idea de travessar la distància que els separa dels professors, i haig de dir que jo també. Finalment, en algun punt de l’espai-temps d’una escola, existeix un lloc de trobada entre els exploradors i els Ganga-Wampa.

És un debat llarg, aquest de si els alumnes i els professors han de tenir aquesta distància o no, debat que seria, a més estèril. Quedem-nos amb això: vam quedar 6 a 3 a favor seu, i jo vaig marcar un gol assegut a terra. Tal com us ho dic, vaig caure a terra davant la porteria, i des d’allí vaig poder rematar una jugada dels meus companys. Estic fet un Ronaldinho. Ho dic per això d’estar-se assegut, és clar.

En definitiva, ens van escombrar. Però els he posat examen per dilluns que ve…potser l’any que ve guanyem, qui sap.

Una de les coses que més estupor provoquen dels Ganga-Wampa és la seva capacitat per l’obediència. Sé que això semblarà contradictori amb tot el que es sol dir d’ells, que són desobedients, tabalots, que manquen al respecte i tot plegat. Però no ens enganyem: tenen un extremat instint d’obediència.

Manquen 5 minuts per les quatre, estic intentant explicar quelcom, i, aparentment, ells han decidit que la classe s’ha acabat. La meva ferma sol·licitud de silenci és refusada àmpliament, no per silenci administratiu, sinò per soroll estudiantil. Què puc fer? El que mai no falla: posa’t a dictar frenèticament enunciats d’exercicis. Fins el més pintat es posa a escriure com un boig, intentant no perdre’s res de l’enunciat que tu et vas inventant a mesura que dictes. Silenci absolut.

Ladran, luego cabalgamos.

Normal, direu: un Ganga-Wampa sap que ha de fer els deures. Doncs no: molts d’ells saben que no faran mai els problemes els enunciats dels quals s’afanyen a copiar, i, el més característic: no s’amagaran ni una mica de no haver-los fet.

ERGO, companys exploradors: els Ganga-Wampa tenen una mena d’instint primigeni que els impulsa a l’obediència, i que fa que copiin uns enunciats d’exercicis que saben molt bé que no faran. Una obediència bastant ximple, s’ha de dir, de vegades seria d’agrair una mica de coherència per part d’ells: si no penses fer els exercicis, ni penses escoltar a classe: perquè copies els enunciats dels exercicis?

Una explicació seria que almenys, aquesta és una cosa que saben segur que saben fer.

Una altra, que em fa més por, és que potser a totes les tribus, tant a la dels Ganga-Wampa com a la dels exploradors, petites obediències rutinàries ens trasnformen en éssers del tot incoherents. I manipulables. I l’encarregat de canalitzar les nostres energies només tem una cosa: que ens adonem del tinglado i abandonem aquestes obediències rutinàries.  Altibac no anava errat.

Bé, continuaré informant des d’aquí, entre els Ganga-Wampa.

Suposo que així es podria resumir la meva darrera descoberta del funcionament mental dels Ganga-Wampa: les comunicacions positives.

Resulta que una de les coses que recomanen els meus companys exploradors en aquest món dels Ganga-Wampa com a tècnica discipinària, és l’ús de notes a l’agenda dels alumnes, dirigides als pares, per a comunicar el seu mal comportament. La veritat és que he estat incapaç de detectar l’efecte  de millora d’aquestes notes, tot i que segurament deu existir.

Sí que he estat capaç de detectar l’efecte d’idiotesa d’alguns pares, que troben molt divertit fer-te un Reply, qüestionant la teva opinió davant del Ganga-Wampa, cosa que deuen considerar molt positiva per a l’autoritat del professor (…) però en fi, deixarem per un altre post aquest tema, els pares del Ganga-Wampa són un territori encara més salvatge i inexplorat que els propis Ganga-Wampa, continuem amb les notes als pares.

Se’m va acudir que jo reaccionava molt millor als estímuls positius que als negatius, i que potser els Ganga-Wampa també funcionaven així. Vaig esperar que algun dels Ganga-Wampa més salvatge millorés la seva actitud, i quan duia un parell de setmanes amb bona actitud vaig escriure una nota als seus pares comunicant que l’actitud i comportament del seu fill/a havia millorat notablement i que estava molt satisfet amb la participació del seu fill a classe. Brutal, l’efecte.

El Ganga-Wampa salvatge va canviar completament d’actitud. La resta de Ganga-Wampa també estant expectants, i quan ha arribat la segona nota positiva a un altre Ganga-Wampa salvatjot, tant ells com jo hem passat a considerar les “notes positives” com la cosa més natural del món.  Com havia de ser, suposo.

Suposo que en comunicar al Ganga-Wampa les expectatives que es té sobre ell i que és capaç de complir-les, es motiva, i et dóna a lo bueno lo mejó, i a lo mejó lo superió.  Suposo.

Els Ganga-Wampa estaven avui particularment excitats, no sé si és una qüestió circadiana (sembla ser que l’hora del dia en què interacciones amb ells és d’una importància vital, o això afirmen altres exploradors que estan com jo, entre els Ganga-Wampa).

És en tot cas important recalcar, que, per contra del que es pugui pensar, si ells estan nerviosos, i et mostres nerviós perquè ells estan nerviosos, el resultat és que ells i tu esteu nerviosos al quadrat, o alguna cosa així. Encara estic acabant d’aïllar la x de l’equació, però em dòna quelcom semblant. Una equació ben exponencial.

Parlant d’aïllar coses de les equacions, no sé si és per la propaganda anti-bulling o el que sigui, però a ells, això d’aïllar incògnites, els horroritza.

Bé, una nota més, que us envio des d’aquí, entre els Ganga-Wampa.

Avui els Ganga-Wampa estaven prou alterats, deu ser el temps ennuvolat, que senten especialment.

La classe peculiar avui: un grup al que per explicar els conceptes d’energia potencial i cinètica he començat la classe explicant com explota una bomba.

Acadèmicament no sé com anirà la cosa, però l’interès ha millorat notablement. Diuen que per a divulgar has de començar amb interessos propers a la víctima de la teva divulgació. Em preocupa una mica que com interés proper hagi funcionat “com explota una bomba”, però la veritat és que ha funcionat prou.

En tot cas, acabin sient terroristes (a més d’un ja se li veu la tirada) o físics frustrats, e més d’un li hauria de posar una A d’actitud.

Evidentment, no els he posat deures. En plenes eleccions, tot d’adreces IP buscant informació per internet sobre com es fa explotar una bomba, us podeu imaginar el festival.

Bé doncs. Nova anotació antropológica:

“Tot allò morbós o que tingui relació amb destrucció i violència sembla interessar particularment als Ganga-Wampa”. 

Continuaré informant des d’aquí, Entre els Ganga-Wampa.

així és com m’han deixat els meus alumnes aquest dijous. Duia preparada tota una classe estupenda sobre el canvi climàtic. Ha sortit la paraula Ultravioleta enmig de tot plegat, paraula que per alguna raó indesxifrable, d’entre totes les que hem dit, els ha despertat l’interès.

El resultat, el canvi climàtic ha acabat reclós als 10 últims moments de la classe, i ens hem dedicat a explicar els colors de l’arc iris, l’ultraviolat, l’infraroig, etc…el punt culminant: un d’ells ha preguntat si els rajos dels sistemes de seguretat a lo “Misión imposible” eren infraroigs, i que ell havia vist que posaven polvos de talc per veure’ls i esquivar-los. Alguns d’ells no entenien el què el seu company deia. I ha aparegut l’experiment: resulta que jo duia a la bossa un làser d’aquells per senyalar a una pantalla. He fet un núvol de pols amb el borrador, l’he atravessat amb el làser,

i Hop!

Els meus alumnes s’han trasmutat. Enlloc de la colla de marrecs impacients i maleducats que solen ser, tenia davant meu alumnes interessats. Suposo que això marca una fita: després de dedicar tantes hores a divulgar i a fer els continguts més atraients per al públic, resulta que tot i saber-ho teòricament, no actuava en conseqüència: a classe, la meva feina és precisament divulgar. Així com al públic se li ha de conquerir l’interès, als alumnes també.

Estic preparant un experiment amb un parell d’ous. Literalment, va de massa, volum i ous que floten i que no. Ja en parlarem. Creo una nova categoria sobre el tema de la docència, perquè em sembla que donarà de si. Cada dia em sorprenen més, aquests marrecs. No funcionen com nosaltres, us ho puc ben assegurar. La meva primera impressió és que són completament primaris. Tot allò abstracte o subtil els defuig. Tens la sensació de trobar-te enmig d’una tribu extranya, que podríem anomenar “Ganga-Wampa”.

De moment, anomenaré aquesta categoria “Entre los Ganga-Wampa”.

flipant, estic.