Romans

Hola nens i nenes,
uf.
acabo d’introduir les notes de la segon avaluació, ha estat tota una epopeia, amb dues experiències iniciàtiques, una frustrant i l’altra estupefaent (en el sentit de causar estupefacció).

Frustrant. Les correccions dels treballs de recerca que dirigeixo. A finals de la primera avaluació molts Ganga-Wampa van presentar treballs copiats d’internet. Els vaig suspendre. A finals de la segona, alguns em tornen a presentar el mateix treball, amb els mateixos fragments copiats. Han posat la banya al forat i no la trauran fins que rebentin. Evidentment, els he suspès. Possiblement pensen que amb el temps canviaré d’opinió, o que el text per si mateix s’autoreformularà, com si fermentés. Estic pensant aconsellar-los que incubin els seus treballs a 37 graus centígrads, a veure si així creixen més.

Frustrant. Però m’ho estic mirant per el cantó bo: és una mesura del tot econòmica: l’alumne per el preu de fer un sol treball té tres notes (suspensos, però al cap i a la fi, notes), i jo per el preu de fer una correcció, en tinc tres. I això, nois, en temps de crisi, sempre és d’agrair.

Estupefaent. Recordo que dels meus temps d’alumne hi havia una frase que m’inquietava:”Et posaré un zero!!”, una amenaça que, paradoxalment, només té efecte en els bons estudiants, que, precisament, són els que no les necessiten. Doncs resulta que no. Por orden del Departamento se hace saber: Que a partir d’ara les notes d’avaluació van de l’1 al 10. El zero no existeix.

Fixa’t tu. A part dels inevitables problemes que això comporta a la classe de matemàtiques (imagina’t, treballar només amb els nombres naturals), resulta que no pots posar zeros.

És a dir: si un alumne t’entrega l’examen en blanc, la llibreta en blanc, no t’entrega cap treball ni fa mai els deures, resulta que no té un zero. Té un 1.

És una cosa màgica, no se sap com, del no-res més ignot en brota un 1 majestuós, paradoxa de les matemàtiques que ens torna al temps dels romans, amb la seva numeració sense zero.

Els Ganga-Wampa es pregunten: si et presento deu llibretes buides, em posaràs un excel·lent?

A aquests del Departament d’Educació els posaré un 1. O una I, ja que estem així, romans.

Vengapues.

Energy

Hola nens i nenes.
Continuo aquí, entre los Ganga-Wampa.
Els alumnes de quart són una espècie peculiar, entre els Ganga-Wampa. Van de bon rotllo.
I a mi em toca donar l’assignatura Treball de Recerca, i la primera Recerca ha estat de què coi anava l’assignatura, perquè se l’han tret de la màniga aquest any.
I entre les múltiples coses que m’he hagut d’empescar hi ha una presentació oral. I he decidit que farem assajos, i que els mateixos companys de classe donaran consells al seu company orador per a millorar la seva exposició. I el resultat ha estat tirant a sorprenent.
Sembla que siguem al tú sí que vales. S’ho prenen prou seriosament, només els falta aixecar la cartulina amb la nota.
Tinc la teoria que és un efecte de factor X, i que els mola, això de fer de Hristo. Un dia d’aquest algun d’ells s’emocionarà i enlloc de sortir a fer una exposició oral, començarà a fer saltironets amb pretensions funky. I el pitjor és que n’hi ha un que fa el treball sobre el heavy metal. Com es balla el heavy metal?
Energy, que diu el de Fama.
Doncs apa, hi tornem a ser.
A bailar.

Els Ganga-Wampa, de nou

I amb tot plegat, aquest any ha començat molt eixut de posts.  I ens hem deixat pel camí l’estudi que estava duent a terme amb els Ganga-Wampa, aquests menuts indígenes que habiten les escoles i que alguns exploradors intentem entendre.

Un breu resum: estic donant classe a 4 ESO d’una assignatura que ha brotat del no-res, Treball de Recerca, Ciències Naturals a Segon d’ESO i anglès oral a 5è i 6è de primària. Tota una experiència.

Notes del diari d’explorador:

-Els nens de 5è i 6è de primària tenen una òptima pronunciació. El meu anglès ha millorat notablement.

-Gran part del treball de recerca s’ha basat fins ara en fer recerca sobre què era aquest treball. L’altra part ha estat que entenguessin que tot treball tenia un objectiu, introducció, nucli, etc…els he deixat escollir lliurement el tema del seu treball. Hi hem dedicat tota una avaluació.  No us menteixo: després de 3 mesos, els pregunto quin és l’objectiu del seu treball i em fan: “euh?…”. Encoratjador.

-Un descobriment interessant: l’any passat, m’intrigava el perquè quan entrava un altre professor a classe, tots el Ganga-Wampa s’asseien, i, en canvi, quan entrava jo, es mantenien drets fins que els havia demanat 4 vegades que s’asseiessin. Aquest any vaig fer un complex experiment sociológic per veure si aconseguia que s’asseiessin abans de que jo entrés a classe. La clau de l’experiment va ésser la següent: dir-ho. Dir que volia que s’asseiessin abans de que jo entrés a classe.

Era simple. Només calia demanar-ho. Després de cinquantamil cabòries sobre l’autoritat diferencial de cada professor, sobre el ritme dels passos en entrar a classe o sobre la metereologia, resulta que el que calia era simple: calia demanar-ho. Funciona.

Potser, al cap i a la fi, els exploradors som tant o més complicats que els Ganga-Wampa.

Anticipant

Hola nens i nenes.

Escric aquesta nota antropològica des de fora la terra dels Ganga-Wampa. Unes (merescudes) vacances m’han permès tornar a terres més civilitzades (?).

I què tinc per a dir? No gaire res: sembla ser que l’any que ve em tocarà ensenyar als Ganga-Wampa la llengua de la Pérfida Albión, cosa que promet. Estic pensant en fer tot el curs basat en cançons de pop, rock o el que sigui i les seves lletres. Ja ho veurem. També sembla que continuaré amb la Física i Química dels meus estimats Ganga-Wampa de segon (salvatges entre els salvatges). La resta, està per decidir.

He après a fer anar el Moodle i el Joomla amb uns cursos d’estiu i potser també hi ficarem una mica la pota, però no sé com anirà això. Però estic tranquil, en realitat els Ganga-Wampa acostumen a ésser bastant eficaços amb la teconologia. I, val a dir que les pantalles els porten de cul.

És quelcom digne de veure. Només cal posar-los un vídeo, per molt ridícul que sigui, i és increïble mirar-los les cares. Entren en una mena de Nirvana o d’estat trascendent en què posen la màxima atenció a la pantalla. El grup canvia totalment. Allà on hi tenies un niu de formigues al pic de l’estiu, hi tens un banc de lluços fent la migdiada amb la boca oberta i els ulls vidriosos. Estic pensant en gravar-me fent una classe i passar-los-la* en vídeo. Seria un bon experiment i potser colaria.

Però ara toca descansar.

I no paro de pensar en com portaré les coses l’any que ve. No sé si aquest post és una mena de neteja per deixar d’anticipar el curs. O sigui que aquí ho deixarem: al setembre farem de nou les maletes cap a la terra dels Ganga-Wampa. Generosos, Inquiets, Irritants, Energètics, Simpàtics, Desagraïts, però sobretot Salvatges Ganga-Wampa.

*Ole amb els pronoms febles, quina exhibició, tu.

Ronaldinho

Una de les festivitats tradicionals dels Ganga-Wampa és el partit de futbol que es celebra anualment entre els Ganga-Wampa i els exploradors.

Els Ganga-Wampa es mostraven excitats amb la idea de travessar la distància que els separa dels professors, i haig de dir que jo també. Finalment, en algun punt de l’espai-temps d’una escola, existeix un lloc de trobada entre els exploradors i els Ganga-Wampa.

És un debat llarg, aquest de si els alumnes i els professors han de tenir aquesta distància o no, debat que seria, a més estèril. Quedem-nos amb això: vam quedar 6 a 3 a favor seu, i jo vaig marcar un gol assegut a terra. Tal com us ho dic, vaig caure a terra davant la porteria, i des d’allí vaig poder rematar una jugada dels meus companys. Estic fet un Ronaldinho. Ho dic per això d’estar-se assegut, és clar.

En definitiva, ens van escombrar. Però els he posat examen per dilluns que ve…potser l’any que ve guanyem, qui sap.

l’obediència dels Ganga-Wampa

Una de les coses que més estupor provoquen dels Ganga-Wampa és la seva capacitat per l’obediència. Sé que això semblarà contradictori amb tot el que es sol dir d’ells, que són desobedients, tabalots, que manquen al respecte i tot plegat. Però no ens enganyem: tenen un extremat instint d’obediència.

Manquen 5 minuts per les quatre, estic intentant explicar quelcom, i, aparentment, ells han decidit que la classe s’ha acabat. La meva ferma sol·licitud de silenci és refusada àmpliament, no per silenci administratiu, sinò per soroll estudiantil. Què puc fer? El que mai no falla: posa’t a dictar frenèticament enunciats d’exercicis. Fins el més pintat es posa a escriure com un boig, intentant no perdre’s res de l’enunciat que tu et vas inventant a mesura que dictes. Silenci absolut.

Ladran, luego cabalgamos.

Normal, direu: un Ganga-Wampa sap que ha de fer els deures. Doncs no: molts d’ells saben que no faran mai els problemes els enunciats dels quals s’afanyen a copiar, i, el més característic: no s’amagaran ni una mica de no haver-los fet.

ERGO, companys exploradors: els Ganga-Wampa tenen una mena d’instint primigeni que els impulsa a l’obediència, i que fa que copiin uns enunciats d’exercicis que saben molt bé que no faran. Una obediència bastant ximple, s’ha de dir, de vegades seria d’agrair una mica de coherència per part d’ells: si no penses fer els exercicis, ni penses escoltar a classe: perquè copies els enunciats dels exercicis?

Una explicació seria que almenys, aquesta és una cosa que saben segur que saben fer.

Una altra, que em fa més por, és que potser a totes les tribus, tant a la dels Ganga-Wampa com a la dels exploradors, petites obediències rutinàries ens trasnformen en éssers del tot incoherents. I manipulables. I l’encarregat de canalitzar les nostres energies només tem una cosa: que ens adonem del tinglado i abandonem aquestes obediències rutinàries.  Altibac no anava errat.

Bé, continuaré informant des d’aquí, entre els Ganga-Wampa.

a lo bueno lo mejó, y a lo mejó lo superió

Suposo que així es podria resumir la meva darrera descoberta del funcionament mental dels Ganga-Wampa: les comunicacions positives.

Resulta que una de les coses que recomanen els meus companys exploradors en aquest món dels Ganga-Wampa com a tècnica discipinària, és l’ús de notes a l’agenda dels alumnes, dirigides als pares, per a comunicar el seu mal comportament. La veritat és que he estat incapaç de detectar l’efecte  de millora d’aquestes notes, tot i que segurament deu existir.

Sí que he estat capaç de detectar l’efecte d’idiotesa d’alguns pares, que troben molt divertit fer-te un Reply, qüestionant la teva opinió davant del Ganga-Wampa, cosa que deuen considerar molt positiva per a l’autoritat del professor (…) però en fi, deixarem per un altre post aquest tema, els pares del Ganga-Wampa són un territori encara més salvatge i inexplorat que els propis Ganga-Wampa, continuem amb les notes als pares.

Se’m va acudir que jo reaccionava molt millor als estímuls positius que als negatius, i que potser els Ganga-Wampa també funcionaven així. Vaig esperar que algun dels Ganga-Wampa més salvatge millorés la seva actitud, i quan duia un parell de setmanes amb bona actitud vaig escriure una nota als seus pares comunicant que l’actitud i comportament del seu fill/a havia millorat notablement i que estava molt satisfet amb la participació del seu fill a classe. Brutal, l’efecte.

El Ganga-Wampa salvatge va canviar completament d’actitud. La resta de Ganga-Wampa també estant expectants, i quan ha arribat la segona nota positiva a un altre Ganga-Wampa salvatjot, tant ells com jo hem passat a considerar les “notes positives” com la cosa més natural del món.  Com havia de ser, suposo.

Suposo que en comunicar al Ganga-Wampa les expectatives que es té sobre ell i que és capaç de complir-les, es motiva, i et dóna a lo bueno lo mejó, i a lo mejó lo superió.  Suposo.

Una equació ben exponencial.

Els Ganga-Wampa estaven avui particularment excitats, no sé si és una qüestió circadiana (sembla ser que l’hora del dia en què interacciones amb ells és d’una importància vital, o això afirmen altres exploradors que estan com jo, entre els Ganga-Wampa).

És en tot cas important recalcar, que, per contra del que es pugui pensar, si ells estan nerviosos, i et mostres nerviós perquè ells estan nerviosos, el resultat és que ells i tu esteu nerviosos al quadrat, o alguna cosa així. Encara estic acabant d’aïllar la x de l’equació, però em dòna quelcom semblant. Una equació ben exponencial.

Parlant d’aïllar coses de les equacions, no sé si és per la propaganda anti-bulling o el que sigui, però a ells, això d’aïllar incògnites, els horroritza.

Bé, una nota més, que us envio des d’aquí, entre els Ganga-Wampa.

Una classe bomba

Avui els Ganga-Wampa estaven prou alterats, deu ser el temps ennuvolat, que senten especialment.

La classe peculiar avui: un grup al que per explicar els conceptes d’energia potencial i cinètica he començat la classe explicant com explota una bomba.

Acadèmicament no sé com anirà la cosa, però l’interès ha millorat notablement. Diuen que per a divulgar has de començar amb interessos propers a la víctima de la teva divulgació. Em preocupa una mica que com interés proper hagi funcionat “com explota una bomba”, però la veritat és que ha funcionat prou.

En tot cas, acabin sient terroristes (a més d’un ja se li veu la tirada) o físics frustrats, e més d’un li hauria de posar una A d’actitud.

Evidentment, no els he posat deures. En plenes eleccions, tot d’adreces IP buscant informació per internet sobre com es fa explotar una bomba, us podeu imaginar el festival.

Bé doncs. Nova anotació antropológica:

“Tot allò morbós o que tingui relació amb destrucció i violència sembla interessar particularment als Ganga-Wampa”. 

Continuaré informant des d’aquí, Entre els Ganga-Wampa.

flipant

així és com m’han deixat els meus alumnes aquest dijous. Duia preparada tota una classe estupenda sobre el canvi climàtic. Ha sortit la paraula Ultravioleta enmig de tot plegat, paraula que per alguna raó indesxifrable, d’entre totes les que hem dit, els ha despertat l’interès.

El resultat, el canvi climàtic ha acabat reclós als 10 últims moments de la classe, i ens hem dedicat a explicar els colors de l’arc iris, l’ultraviolat, l’infraroig, etc…el punt culminant: un d’ells ha preguntat si els rajos dels sistemes de seguretat a lo “Misión imposible” eren infraroigs, i que ell havia vist que posaven polvos de talc per veure’ls i esquivar-los. Alguns d’ells no entenien el què el seu company deia. I ha aparegut l’experiment: resulta que jo duia a la bossa un làser d’aquells per senyalar a una pantalla. He fet un núvol de pols amb el borrador, l’he atravessat amb el làser,

i Hop!

Els meus alumnes s’han trasmutat. Enlloc de la colla de marrecs impacients i maleducats que solen ser, tenia davant meu alumnes interessats. Suposo que això marca una fita: després de dedicar tantes hores a divulgar i a fer els continguts més atraients per al públic, resulta que tot i saber-ho teòricament, no actuava en conseqüència: a classe, la meva feina és precisament divulgar. Així com al públic se li ha de conquerir l’interès, als alumnes també.

Estic preparant un experiment amb un parell d’ous. Literalment, va de massa, volum i ous que floten i que no. Ja en parlarem. Creo una nova categoria sobre el tema de la docència, perquè em sembla que donarà de si. Cada dia em sorprenen més, aquests marrecs. No funcionen com nosaltres, us ho puc ben assegurar. La meva primera impressió és que són completament primaris. Tot allò abstracte o subtil els defuig. Tens la sensació de trobar-te enmig d’una tribu extranya, que podríem anomenar “Ganga-Wampa”.

De moment, anomenaré aquesta categoria “Entre los Ganga-Wampa”.

flipant, estic.