Demanar perdó i somriure són dues coses
que no ens costen res
i que ens fan magnífics i generosos d’una manera
que ningú podria pagar.
Arxivat sota: Gramàtica existencial | Deixa un Comentari »
Demanar perdó i somriure són dues coses
que no ens costen res
i que ens fan magnífics i generosos d’una manera
que ningú podria pagar.
Arxivat sota: Gramàtica existencial | Deixa un Comentari »
Al cap i a la fi, m’inspira més confiança
els que s’esforça a DUBTAR d’allò en què CREU,
que no el que s’esforça a CREURE en allò de què DUBTA.
Arxivat sota: Gramàtica existencial | Deixa un Comentari »
El que et farà savi no és el que saps.
Sinò el que estàs disposat a apendre.
Arxivat sota: Gramàtica existencial | Deixa un Comentari »
La DIFICULTAT no dóna valor a l’APRENENTATGE.
És l’APRENENTATGE, el que dóna valor a la DIFICULTAT.
Arxivat sota: Gramàtica existencial | Deixa un Comentari »
El Món es divideix en dos tipus de persones:
els que divideixen el Món en dos tipus de persones
i els que no.
Arxivat sota: Gramàtica existencial | Deixa un Comentari »
Tant de bo donéssim tanta URGÈNCIA
a les coses IMPORTANTS
com donem IMPORTÀNCIA
a les URGENTS.
Arxivat sota: Gramàtica existencial | Deixa un Comentari »
L’infinitiu. Infinit-i-u.
Forma verbal que no té temps, passat, futur, present…infinit (i-u). Una acció que no comença, i que no s’acaba, potser, com la tortuga de Zenó d’Elea*, perquè abans d’arribar al final ha d’arribar a la meitat. I abans a la meitat de la meitat. Arribar, així, en Infinitiu, infinitament. Com les tesis. Potser és [...]
Arxivat sota: Gramàtica existencial | Deixa un Comentari »
Sempre diem que el que importa són les persones. De fet, són la primera cosa que aprens quan estudies llengües extrangeres. Jo, Tu, Ell/a, Nosaltres Vosaltres, Ells/es. La persona, gènere i nombre configuren el verb i li dònen sentit més enllà del verb. El que importa són les persones. Però poques vegades ens adonem de [...]
Arxivat sota: Gramàtica existencial | Deixa un Comentari »
Avui en dia, ja no sabem ni en quin temps vivim. L’elecció no és fàcil, però.
El present d’indicatiu és un bon temps, però el trobo poc trascendent, potser massa mundà, és el que es fa servir per a parlar del temps, “avui fa sol”. I resulta farragós com a present històric “Colom descobreix Amèrica el [...]
Arxivat sota: Gramàtica existencial | Deixa un Comentari »