Una de les festivitats tradicionals dels Ganga-Wampa és el partit de futbol que es celebra anualment entre els Ganga-Wampa i els exploradors.

Els Ganga-Wampa es mostraven excitats amb la idea de travessar la distància que els separa dels professors, i haig de dir que jo també. Finalment, en algun punt de l’espai-temps d’una escola, existeix un lloc de trobada entre els exploradors i els Ganga-Wampa.

És un debat llarg, aquest de si els alumnes i els professors han de tenir aquesta distància o no, debat que seria, a més estèril. Quedem-nos amb això: vam quedar 6 a 3 a favor seu, i jo vaig marcar un gol assegut a terra. Tal com us ho dic, vaig caure a terra davant la porteria, i des d’allí vaig poder rematar una jugada dels meus companys. Estic fet un Ronaldinho. Ho dic per això d’estar-se assegut, és clar.

En definitiva, ens van escombrar. Però els he posat examen per dilluns que ve…potser l’any que ve guanyem, qui sap.

Seguint el fil d’en Miq, que proposa tot de noms a cual más pintado,

la darrera descoberta. Una nena que es diu Iloveny,

com deveu endevinar, procedent de I love NY.

El nom, però, és melòdic, i fins que no el veus escrit,

el seu orígen no et sorprèn. Hi ha noms pitjors, penso.

Algú en sap més?

Alò, Papua, Alò NY. Missatge als comentaristes del post anterior de Aquí te pillo, aquí te mato.
Aquí Montmeló. STOP.
Sí nens i nenes.STOP. Confirmat. STOP. estem en procés de reproducció. STOP. tres mesos i pico ara mateix.STOP. Sexe: masssscle. STOP. Nom clau provisional: Tango, Oscar, Mike, Alpha, Sierra. STOP. Canvi.

Canvi? sí. Jo proposo canviar el nom clau. Lolo em sembla un nom amb més…com ho diria? més marxa. (Això de fer servir paraules tant carrinclones com “marxa” deu anar amb la paternitat).

Lima, Oscar, Lima, Oscar (no és la balada d’esperança d’un presoner, és el nom escrit en codi d’aviació internacional).

Ara sí. Canvi i fora. Pim pam fuera, a la acera verdadera.

NY i Papúa, Bravo, Eco, November, Romeo, Eco, Tango, Romeo, Oscar,Bravo, Alpha, Tango, Sierra !!!

Una de les coses que més estupor provoquen dels Ganga-Wampa és la seva capacitat per l’obediència. Sé que això semblarà contradictori amb tot el que es sol dir d’ells, que són desobedients, tabalots, que manquen al respecte i tot plegat. Però no ens enganyem: tenen un extremat instint d’obediència.

Manquen 5 minuts per les quatre, estic intentant explicar quelcom, i, aparentment, ells han decidit que la classe s’ha acabat. La meva ferma sol·licitud de silenci és refusada àmpliament, no per silenci administratiu, sinò per soroll estudiantil. Què puc fer? El que mai no falla: posa’t a dictar frenèticament enunciats d’exercicis. Fins el més pintat es posa a escriure com un boig, intentant no perdre’s res de l’enunciat que tu et vas inventant a mesura que dictes. Silenci absolut.

Ladran, luego cabalgamos.

Normal, direu: un Ganga-Wampa sap que ha de fer els deures. Doncs no: molts d’ells saben que no faran mai els problemes els enunciats dels quals s’afanyen a copiar, i, el més característic: no s’amagaran ni una mica de no haver-los fet.

ERGO, companys exploradors: els Ganga-Wampa tenen una mena d’instint primigeni que els impulsa a l’obediència, i que fa que copiin uns enunciats d’exercicis que saben molt bé que no faran. Una obediència bastant ximple, s’ha de dir, de vegades seria d’agrair una mica de coherència per part d’ells: si no penses fer els exercicis, ni penses escoltar a classe: perquè copies els enunciats dels exercicis?

Una explicació seria que almenys, aquesta és una cosa que saben segur que saben fer.

Una altra, que em fa més por, és que potser a totes les tribus, tant a la dels Ganga-Wampa com a la dels exploradors, petites obediències rutinàries ens trasnformen en éssers del tot incoherents. I manipulables. I l’encarregat de canalitzar les nostres energies només tem una cosa: que ens adonem del tinglado i abandonem aquestes obediències rutinàries.  Altibac no anava errat.

Bé, continuaré informant des d’aquí, entre els Ganga-Wampa.

Aquest és el darrer article que hem fet amb la Laura.

Strange conguito shadow analysis: review and perspectives.

Godoy,L.*, Domènech, J.*
 
 
INTRODUCCIÓ:
Les taques conguito (pronunciar kongith’ou) són taques de forma indeterminada, i apareixen en exposar un ventre a un aparell d’ultrasons.
En aquest article analitzarem un cas curiós d’una taca conguito i el seu desenvolupament en el temps.
 
MATERIAL I MÈTODES:
Cigonyes…París,…Abelletes i flors.
 
RESULTATS:
Temps d’incubació:
1 mes: una curiosa taca en forma de conguito amb pentinat afro apareix.
2 mesos: el conguito agita frenèticament uns braços que han brotat del seu interior i el rítmic tumb-tumb que se sent mostra que no té el cor de cacahuet, sinó de miòcits.
3 mesos: My god, quantes mans, quants peus…quants dits!!!!! : Un, dos, tres, quatre, cinc, ….sis! Sis dits? Altres autors suggereixen que el sisè dit no és un dit, sinò una tita.
 
DISCUSSIÓ:de moment, es centra en el nom de la criatura. S’accepten propostes.
 
CONCLUSIONS: Com ja haureu endevinat, estem embarassats, sembla ser que serà un nen, ens trobem molt bé, i ja ho festejarem!!!
 
REFERÈNCIES: la vida misma.
 
*both authors contributed equally to this work. Except for mithocondrial genes, of course.
 
 
Laura i Jordi 
 

Suposo que així es podria resumir la meva darrera descoberta del funcionament mental dels Ganga-Wampa: les comunicacions positives.

Resulta que una de les coses que recomanen els meus companys exploradors en aquest món dels Ganga-Wampa com a tècnica discipinària, és l’ús de notes a l’agenda dels alumnes, dirigides als pares, per a comunicar el seu mal comportament. La veritat és que he estat incapaç de detectar l’efecte  de millora d’aquestes notes, tot i que segurament deu existir.

Sí que he estat capaç de detectar l’efecte d’idiotesa d’alguns pares, que troben molt divertit fer-te un Reply, qüestionant la teva opinió davant del Ganga-Wampa, cosa que deuen considerar molt positiva per a l’autoritat del professor (…) però en fi, deixarem per un altre post aquest tema, els pares del Ganga-Wampa són un territori encara més salvatge i inexplorat que els propis Ganga-Wampa, continuem amb les notes als pares.

Se’m va acudir que jo reaccionava molt millor als estímuls positius que als negatius, i que potser els Ganga-Wampa també funcionaven així. Vaig esperar que algun dels Ganga-Wampa més salvatge millorés la seva actitud, i quan duia un parell de setmanes amb bona actitud vaig escriure una nota als seus pares comunicant que l’actitud i comportament del seu fill/a havia millorat notablement i que estava molt satisfet amb la participació del seu fill a classe. Brutal, l’efecte.

El Ganga-Wampa salvatge va canviar completament d’actitud. La resta de Ganga-Wampa també estant expectants, i quan ha arribat la segona nota positiva a un altre Ganga-Wampa salvatjot, tant ells com jo hem passat a considerar les “notes positives” com la cosa més natural del món.  Com havia de ser, suposo.

Suposo que en comunicar al Ganga-Wampa les expectatives que es té sobre ell i que és capaç de complir-les, es motiva, i et dóna a lo bueno lo mejó, i a lo mejó lo superió.  Suposo.

Más valen 100 “porsiaca” que un “penséque“. Anònim.

Aquest és el títol que duu el Museu Virtual Interactiu sobre l’ADN que he dut a terme. L’he realitzat com a treball de final de carrera de la carrera d’Humanitats.

El Museu s’estructura en 8 sales que s’interconnecten. Actualment 3 de les sales són completes, però les altres 5 no es poden visitar encara, estic buscant maneres d’acabar de desenvolupar-lo.  Es pot visitar a l’adreça http://oliba.uoc.edu/adn/index.html o http://oliba.uoc.edu/adn/principal.html.
La notícia ha aparegut a la web del grup Òliba, de la Universitat Oberta de Catalunya, grup de recerca especialitzat en Museologia Virtual que ha col.laborat en la definició del projecte.

Actualment, estic a la recerca de recolzament  per acabar-lo, la idea és millorar-ne l’estètica i la funcionalitat, introduïnt eines de major interactivitat, de manera que els usuaris puguin també crear continguts, traduir-ho a altres idiomes, i generar dues plataformes germanes, que permetin informar i divulgar els avenços recents sobre la genètica i facilitar la tasca divulgadora als investigadors, mitjançant la creació d’eines per a divulgar.
Està realitzat principalment mitjançant Dreamweaver i Flash, tot i que en la seva nova versió possiblement s’utilitzi el gesto de continguts Joomla!.

Seran benvingudes les aportacions i idees.

Ens han acceptat per a la seva publicació l’article sobre la MT de musclo a la revista Journal of Inorganic Biochemistry!!!  L’abstract és disponible a:

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18389296?ordinalpos=1&itool=EntrezSystem2.PEntrez.Pubmed.Pubmed_ResultsPanel.Pubmed_RVDocSum

cita completa:

Metal-binding features of the mussel M.edulis MT-10-IV recombinant metallothionein: a polyvalent role in Zn, Cu and Cd housekeeping. Journal of Biological Inorganic Chemistry. Accepted (2008). Orihuela R, Domènech J, Bofill R, You C, Mackay E, Kägi J, Capdevila M, Atrian S

La revista Biochimica et Biophysica Acta ens han acceptat perquè sigui publicat l’article sobre la metal·lotioneïna de Tetrahymena,  on es descriu el comportament coordinatiu i algunes dades estructurals d’aquesta MT, fruit de la feina que vaig estar fent a cavall entre Barcelona i Bologna.

l’abstract és disponible a l’adreça:http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18280816?ordinalpos=1&itool=EntrezSystem2.PEntrez.Pubmed.Pubmed_ResultsPanel.Pubmed_RVDocSum

la cita complerta:

Comparative insight into the Zn(II)-, Cd(II)- and Cu(I)-binding features of the protozoan Tetrahymena pyriformis MT1 metallothionein. Biochim. Biophys. Acta, 1784(4):693-704 (2008). Domènech J, Bofill R, Tinti A, Torreggiani A, Atrian S, Capdevila M.