M’han concedit el premi Joan Oró a la Divulgaicó de la Recerca Científica que concedeix l’Associació Catalana de Comunicació Científica, per el meu text “Carta d’un caçador de metalls”.

La notícia ha aparegut a la web de l’ACCC, la revista Sostenible i la UB.

El text serà publicat aviat a la revista Ictíneus, però és ja disponible a la web de l’ACCC, i us el podeu descarregar.

Ens han acceptat per a publicar un capítol al llibre Biopolymer Research Trends!!! El capítol duu per títol Research Progress on Metallothioneins: Insights into Structure, Metal Binding Properties and Molecular Function by Spectroscopic Investigations, i és el resultat de feina que vaig estar fent a l’estada de post-doc a Bologna, Itàlia.

La cita completa:

Biopolymer Research Trends

Click to enlarge <!– –> Editors: Tamás S. Németh Book Description: Biopolymers are a special class of polymers produced by living organisms. Starch, proteins and peptides, DNA, and RNA are all examples of biopolymers, in which the monomer units, respectively, are sugars, amino acids, and nucleic acids. A major but defining difference between polymers and biopolymers can be found in their structures. Polymers, including biopolymers, are made of repetitive units called monomers. Biopolymers inherently have a well defined structure: The exact chemical composition and the sequence in which these units are arranged is called the primary structure. Many biopolymers spontaneously fold into characteristic compact shapes (see also “protein folding” as well as secondary structure and tertiary structure), which determine their biological functions and depend in a complicated way on their primary structures. Structural biology is the study of the structural properties of the biopolymers. In contrast most synthetic polymers have much simpler and more random (or statistic) structures. This new book presents leading-edge research from around the world in this dynamic field.

Research Progress on Metallothioneins: Insights into Structure, Metal Binding Properties and Molecular Function by Spectroscopic Investigations; pp. 11-48
(Jordi Domenech, Dept. de Genetica, Facultat de Biologia, Univ. de Barcelona, Barcelona, Spain, Istituto per la Sintesi Organica e la Fotoreattivita, Consiglio Nazionale delle Ricerche, Bologna, Italy, Anna Tinti, Biochemistry Dept., Univ. of Bologna, Via Belmeloro, Bologna, Italy, Armida Torreggiani, Istituto per la Sintesi Organica e la Fotoreattivita, Consiglio Nazionale delle Ricerche, Bologna, Italy)

Els Ganga-Wampa estaven avui particularment excitats, no sé si és una qüestió circadiana (sembla ser que l’hora del dia en què interacciones amb ells és d’una importància vital, o això afirmen altres exploradors que estan com jo, entre els Ganga-Wampa).

És en tot cas important recalcar, que, per contra del que es pugui pensar, si ells estan nerviosos, i et mostres nerviós perquè ells estan nerviosos, el resultat és que ells i tu esteu nerviosos al quadrat, o alguna cosa així. Encara estic acabant d’aïllar la x de l’equació, però em dòna quelcom semblant. Una equació ben exponencial.

Parlant d’aïllar coses de les equacions, no sé si és per la propaganda anti-bulling o el que sigui, però a ells, això d’aïllar incògnites, els horroritza.

Bé, una nota més, que us envio des d’aquí, entre els Ganga-Wampa.

Avui els Ganga-Wampa estaven prou alterats, deu ser el temps ennuvolat, que senten especialment.

La classe peculiar avui: un grup al que per explicar els conceptes d’energia potencial i cinètica he començat la classe explicant com explota una bomba.

Acadèmicament no sé com anirà la cosa, però l’interès ha millorat notablement. Diuen que per a divulgar has de començar amb interessos propers a la víctima de la teva divulgació. Em preocupa una mica que com interés proper hagi funcionat “com explota una bomba”, però la veritat és que ha funcionat prou.

En tot cas, acabin sient terroristes (a més d’un ja se li veu la tirada) o físics frustrats, e més d’un li hauria de posar una A d’actitud.

Evidentment, no els he posat deures. En plenes eleccions, tot d’adreces IP buscant informació per internet sobre com es fa explotar una bomba, us podeu imaginar el festival.

Bé doncs. Nova anotació antropológica:

“Tot allò morbós o que tingui relació amb destrucció i violència sembla interessar particularment als Ganga-Wampa”. 

Continuaré informant des d’aquí, Entre els Ganga-Wampa.

així és com m’han deixat els meus alumnes aquest dijous. Duia preparada tota una classe estupenda sobre el canvi climàtic. Ha sortit la paraula Ultravioleta enmig de tot plegat, paraula que per alguna raó indesxifrable, d’entre totes les que hem dit, els ha despertat l’interès.

El resultat, el canvi climàtic ha acabat reclós als 10 últims moments de la classe, i ens hem dedicat a explicar els colors de l’arc iris, l’ultraviolat, l’infraroig, etc…el punt culminant: un d’ells ha preguntat si els rajos dels sistemes de seguretat a lo “Misión imposible” eren infraroigs, i que ell havia vist que posaven polvos de talc per veure’ls i esquivar-los. Alguns d’ells no entenien el què el seu company deia. I ha aparegut l’experiment: resulta que jo duia a la bossa un làser d’aquells per senyalar a una pantalla. He fet un núvol de pols amb el borrador, l’he atravessat amb el làser,

i Hop!

Els meus alumnes s’han trasmutat. Enlloc de la colla de marrecs impacients i maleducats que solen ser, tenia davant meu alumnes interessats. Suposo que això marca una fita: després de dedicar tantes hores a divulgar i a fer els continguts més atraients per al públic, resulta que tot i saber-ho teòricament, no actuava en conseqüència: a classe, la meva feina és precisament divulgar. Així com al públic se li ha de conquerir l’interès, als alumnes també.

Estic preparant un experiment amb un parell d’ous. Literalment, va de massa, volum i ous que floten i que no. Ja en parlarem. Creo una nova categoria sobre el tema de la docència, perquè em sembla que donarà de si. Cada dia em sorprenen més, aquests marrecs. No funcionen com nosaltres, us ho puc ben assegurar. La meva primera impressió és que són completament primaris. Tot allò abstracte o subtil els defuig. Tens la sensació de trobar-te enmig d’una tribu extranya, que podríem anomenar “Ganga-Wampa”.

De moment, anomenaré aquesta categoria “Entre los Ganga-Wampa”.

flipant, estic.

Demanar perdó i somriure són dues coses

que no ens costen res

i que ens fan magnífics i generosos d’una manera

que ningú podria pagar.

Al cap i a la fi, m’inspira més confiança

els que s’esforça a DUBTAR d’allò en què CREU,

que no el que s’esforça a CREURE en allò de què DUBTA.

El que et farà savi no és el que saps.

Sinò el que estàs disposat a apendre.

La DIFICULTAT no dóna valor a l’APRENENTATGE.

És l’APRENENTATGE, el que dóna valor a la DIFICULTAT.

El Món es divideix en dos tipus de persones:

els que divideixen el Món en dos tipus de persones

i els que no.